(Article publicat a El Far, 27 d'abril de 2012)

L’educació infantil preobligatòria, per a infants de 0 a 3 anys, és una conquesta obtinguda en els darrers 30 anys amb l’esforç de les famílies i dels ajuntaments per afavorir la conciliació laboral i personal de mares i pares. Gràcies al finançament a tres bandes de govern català, ajuntaments i famílies, en aquest període de temps s’han creat xarxes municipals –a Esplugues vam ser dels primers municipis- que han permès l’accés de moltíssimes famílies a una plaça d’escola bressol. Famílies, moltes d’elles, sense ingressos per portar el seu nen o nena a una llar d’infant privada.

De cara al proper curs 2012-2013, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat ha proposat reduir la seva aportació a les escoles bressol municipals dels 1.600 euros per cada plaça als 1.000 euros. Una reducció que s’hauria d’afegir a la de 200 euros que va haver-hi per al curs actual (en passar de 1.800 a 1.600). És a dir, una rebaixa de gairebé la meitat en només dos anys, que pot suposar un cop molt dur a aquesta conquesta social. De moment, la primera retallada ja va obligar a alguns ajuntaments o bé a assumir-ne la part corresponent, com ha passat a Esplugues gràcies a una gestió eficaç dels recursos dels quals disposem, o bé a apujar les tarifes a les famílies.

Però aquesta segona retallada que s’anuncia amenaça amb fer insostenible el model que havíem aconseguit. Un model que garantia l’accés de tothom a una plaça d’escola bressol. Un model propi de països avançats, que ara pot quedar en entredit per culpa de les polítiques conservadores d’austeritat extrema en la despesa pública que estan sacsejant Europa.