Democràcia participativa

(Article publicat a EL PONT, novembre 2013)

Està en boca de tothom en els darrers mesos. La ciutadania demana, més que mai, una autèntica democràcia participativa; poder intervenir, amb veu i vot, en la presa de decisions i contribuir a dissenyar els nous models econòmics i socials que ens han d’ajudar a sortir de la crisi. I a Esplugues ja fa temps que hem apostat per aquest camí. A més dels diferents òrgans de participació plenament consolidats, obrim a la consideració de la ciutadania els grans projectes amb què volem continuar construint una ciutat més sostenible i adaptada a les necessitats i inquietuds dels diversos col·lectius de la població. El Pla Jove, el Pla d’Inclusió Social o el Pla de Mobilitat, actualment en procés de redacció o aprovació, en són tres exemples.

Però, a més, enguany hem fet un altre pas i una part de les inversions del pressupost municipal per al 2014, uns 150.000 euros, serà decidida pels veïns i veïnes d’Esplugues. La democràcia participativa exigeix als representants polítics un esforç continuat per escoltar i atendre les demandes de la ciutadania, que reclama adquirir un paper més responsable i actiu en el dia a dia dels nostres pobles i ciutats. A Esplugues ja hem comprovat que aquesta estreta col·laboració entre Administració i ciutadania dóna molts bons resultats.

Aposta irrenunciable per les escoles bressol

(Article publicat a EL FAR, octubre 2013)

Entre les diferents retallades socials, i concretament educatives, que hem patit en els darrers anys per part de la Generalitat, les que han afectat les escoles bressol han estat especialment preocupants. Per la quantia (en pocs anys, ha rebaixat la seva aportació de 1.800 euros a 875 euros per alumne i per a aquest curs ha anunciat que l’aportació serà 0) i perquè suposa posar en qüestió un model pel qual venim apostant decididament molts ajuntaments —el d’Esplugues va ser-ne un dels primers— com a part irrenunciable d’un mínim estat del benestar que volem conservar.

Per això, davant la gravetat de la baixada de la part subvencionada per la Generalitat per garantir places d’escola bressol públiques, ajuntaments com el d’Esplugues estem fent autèntics esforços per mantenir, en quantitat i en qualitat, un servei que creiem essencial per diverses raons. Primer, perquè permet conciliar la vida personal, laboral i familiar a totes les famílies amb infants de menys de 3 anys, i no només a aquelles que poden pagar una plaça de llar d’infants privada.

I, també, perquè suposa un enriquiment, des del punt de vista educatiu, d’aquests nens i nenes, els proporciona les bases que els facin avançar en les relacions amb els altres, en el desenvolupament del llenguatge oral i el coneixement progressiu del seu entorn, i els inicia en la seva autonomia i en l'adquisició d'hàbits de comportament.

Per tot això, les administracions que hem cregut, des del primer moment, en aquest model no podem abandonar-lo, ni tampoc carregar tot l’esforç en les famílies. A Esplugues, tot i haver ampliat alguns serveis, hem mantingut el mateix preu públic que el curs anterior —un dels més econòmics de la comarca, i probablement del país— i hem augmentat els ajuts per afavorir que les famílies amb menys recursos no se’n quedin fora. Perquè pensem que les escoles bressol han de ser un dret de tothom.

Cap nen amb carències nutritives

(Article publicat a EL FAR, juny de 2013)

L’espiral de problemes socials que està comportant aquesta crisi financera i econòmica ha arribat a un punt que cap administració pot admetre: posar en entredit el benestar i el correcte creixement dels nostres infants. Tot i que no es tracta, ni molt menys, d’una situació generalitzada, els casos de malnutrició infantil a Catalunya que s’estan denunciant darrerament des d’entitats, escoles i mitjans de comunicació ens han de posar en alerta màxima per evitar que cap infant passi gana.

I en aquesta tasca s’han d’implicar totes les administracions públiques. Quan el president de la Generalitat, Artur Mas, va dir fa pocs dies que "on no arriben les escoles, normalment arriben els serveis socials” i “malauradament no tenim els recursos necessaris per arribar a tot arreu", va delegar en els ajuntaments la responsabilitat de cobrir aquestes carències.

És cert que des dels serveis socials municipals, i també des de les entitats del tercer sector, es treballa intensament per posar remei a tots els casos en els quals hi hagi un risc d’exclusió social, i encara més si això afecta els infants. A Esplugues, i a tot el Baix Llobregat, gràcies al Consell Comarcal, s’estan fent més esforços que mai per cobrir les beques menjador a les famílies amb més necessitats. I a més, comptem amb la col·laboració de tres entitats (Cáritas, Creu Roja i Associació Cristiana Vida) que gestionen el Programa d’Aliments, molts d’ells aportats per la ciutadania d’Esplugues, que atén unes 400 famílies de la ciutat.

Però també és cert que només des dels ajuntaments –que ja cobrim molts forats que no són de la nostra competència– i des del voluntariat no es pot resoldre un problema tan greu. La Generalitat no pot deixar d’actuar en un aspecte tan crucial, per molt que els recursos siguin limitats. És una qüestió de prioritats, i els drets dels menors haurien de passar per sobre de tot.

Enllaços de l'Ajuntament

twitter icon flickr icon youtube icon