Un pla per superar la barrera de l’autopista B-23

(Article publicat a EL FAR, gener 2015)

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments de Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Esplugues hem començat a treballar conjuntament en un projecte per integrar l’autopista B-23 en l’entorn urbà d’aquests municipis. Un pla ambiciós i vertebrador que tindrà enormes beneficis per als habitants d’aquestes ciutats, ja que deixarem de veure l’autopista de sis carrils (tres per sentit) com una cicatriu al teixit urbà.

En el cas d’Esplugues, el guany és molt evident. Els 1.260 metres de longitud que té la B-23 al seu pas pel municipi aniran deprimits, és a dir, per sota de la rasant actual. I el més important és que uns 700 metres, a la part central, anirian coberts, la qual cosa ens permetria guanyar un nou espai de 2,4 hectàrees per sobre de la futura autopista soterrada en un lloc de gran centralitat. Un gran espai, amb noves zones verdes i per al passeig, que a més afavorirà la connexió entre els barris de muntanya i els situats a l’altra banda de l’autopista, com el Centre i el Gall.

Un altre dels avantatges és que a banda i banda de l’autopista s’hi construiran vials segregats per a bicis, vianants i vehicles de transport públic i privat. Això vol dir que es podrà anar caminant, corrent o en bici des de la Diagonal de Barcelona fins a Sant Joan Despí, passant per Esplugues i Sant Just dins d’un entorn i un continu urbans agradables.

Aquest projecte s’afegeix al que estem portant a terme entre els ajuntaments d’Esplugues i Barcelona i l’AMB per construir un carril bici i de vianants des de la Diagonal fins a l’avinguda Països Catalans d’Esplugues per superar la barrera que ara forma el nus de connexió de l’autopista amb la Ronda de Dalt.

En definitiva, projectes per fer unes ciutats més vertebrades i on la prioritat cada vegada més la tinguin vianants i ciclistes per poder gaudir del passeig sense impactes ni barreres visuals.

Compromisos pendents de la Generalitat en l'àmbit social

(Article publicat a EL FAR, novembre 2014)

Prop d’una quarantena d’ajuntaments, que formem part del Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per a l’Educació a Catalunya, i entre els que hi ha molts del Baix Llobregat, hem donat recentment un pas qualitatiu en les nostres reclamacions perquè la Generalitat aboni el deute contret per les escoles bressol municipals. Aquest pas ha consistit en l’enviament al Departament d’Ensenyament d’un requeriment perquè es regularitzi la situació i la Generalitat liquidi el deute pendent, ja que des del 2011, no ha fet cap aportació econòmica per al funcionament dels centres de 0 a 3 anys.

Estem parlant d’uns 400.000 euros anuals, en una població com Esplugues amb quatre escoles bressol municipals, que hem hagut d’assumir els ajuntaments, tot i la limitació dels nostres recursos. Amb la manca de finançament de les escoles bressol municipals, la Generalitat incompleix dues lleis aprovades pel Parlament de Catalunya: la Llei de pressupostos que dedica una partida de 45 milions d’euros a fer possible aquest finançament i la Llei d'educació de Catalunya que l'obliga al sosteniment de les places d'infants de 0-3 anys en llars d'infants municipals.

Però aquest no és l’únic cas d’incompliment per part de la Generalitat de compromisos que afecten a projectes socials de la comarca. Des del 2006, són moltes les famílies que estan esperant l’inici de la construcció d’una residència d’àmbit comarcal per a persones amb discapacitat als terrenys de Can Oliveres, a Esplugues. Els tràmits urbanístics fa anys que estan resolts. Només és qüestió de voluntat per part de la Generalitat que puguin començar les obres.

Ja sabem que, des de fa uns anys, amb motiu de la forta crisi econòmica, hi ha menys disponibilitat pressupostària. Però aquest problema el patim totes les administracions, i no per això deixem desateses les demandes socials. Al contrari: l’Administració local ha hagut d’incrementar els seus recursos per atendre l’augment d’aquestes demandes. És una qüestió de prioritats i de sensibilitat envers els problemes reals de la ciutadania.

Un present engrescador i un futur esperançador

(Article publicat a EL PONT, octubre 2014)

Els Museus d’Esplugues, La Rajoleta i Can Tinturé, han complert deu anys i, lluny de conformar-se amb les millores assolides i l’estatus adquirit (8.000 visites anuals, una posició de referència entre els museus dedicats a la rajola i un certamen de prestigi internacional com la Biennal), ha engegat una nova etapa engrescadora i plena de novetats que vol apropar els seus fons i la seva història i contagiar la passió pel món de la rajola al gran públic.

Perquè els MEL volen ser molt més que centres de conservació i investigació del patrimoni i el passat ceramista d’Esplugues. Volen formar part de la vida de la ciutat i esdevenir un element de la seva identitat. Internet i les xarxes socials han obert un nou canal de comunicació directa amb la ciutadania. Els nous horaris d’obertura, a la tarda, faciliten les visites i les activitats didàctiques acosten als infants la riquesa dels nostres Museus. Tanmateix, els MEL continuen pendents d’una definició de futur i d’un projecte ambiciós que completi el que fins ara s’ha fet, perquè el públic tingui accés a tots els fons i els investigadors n’aprofitin totes les potencialitats.

Enllaços de l'Ajuntament

twitter icon flickr icon youtube icon